Potser ens donarà pistes de com fer-ho conèixer una mica més de què estan fets, amb quina matèria…
Per situar-nos, comencem recordant que les històries que anomenem contes populars, rondalles i contes de fades provenen de l’oralitat.
Malgrat els compiladors han sigut homes (els més coneguts a Europa, foren Perrault al s.XVI i els germans Grimm, a inicis del s.XIX), al llarg de la història de la humanitat, les dones han estat sovint les narradores. Eren de àvies, mares i dides les veus que transmetien les històries dins les llars. Tots junts a la vora del foc, infants, joves i adults, homes i dones, compartien alhora les històries. Unes històries que donada la seva transmissió boca-orella eren en transformació constant, ben vives! Inevitablement, cada narradora hi afegia o omitia elements i matisava la història, però això sí, mantenint-ne l’essencial del relat i la seva estructura.
A més, és un llegat cultural compost d’històries comunes a moltes cultures d’arreu del món, compartides al llarg dels temps.
Llegat cultural i simbòlic
I com és que compartim aquestes velles històries cultures tan allunyades? Unes mateixes referències, uns mateixos personatges… Potser perquè la matèria de què estan fetes és compartida per totes les cultures? Perquè aquests contes són reflex de les pors, enveges, baixeses, bondats, alegries i il·lusions més humanes? Potser sí, que els contes de fades i les rondalles es componen principalment d’una matèria que no ha variat massa al llarg dels temps: d’essència humana.
Partint d’aquí, intentem ara apropar-nos-hi entenent-los com a metàfores i plens de simbolisme, enlloc d’intentar-los llegir (interpretar) des de la literalitat. Potser així podrem entreveure que si els personatges dels contes són tan estereotipats (els bons són molt bons i els dolents, dolentíssims!) és degut a que estan encarnan valors i funcions concretes. Així, per exemple, podríem copsar que la reina i el rei representen l’autoritat, la saviesa, l’experiència…; que la princesa i el príncep personifiquen la joventut coratjosa, l’esperit de superació…
Aquesta és la primera i gran troballa! No veure els contes populars com històries moralitzants que pretenen educar en comportaments o conductes, sinó entendre’ls com un llegat cultural i simbòlic que ens parla del què ens mou i cou per dins. Bé, cal dir que la voluntat de Perrault en recollir històries de la tradició francesa, oral i popular, sí que fou del tot moralitzant; recordem que la seva obra Els contes de la Mare Oca (de 1697) anava adreçada especialment a l’anomenada alta cultura, a les donzelles de la cort, i per això hi afegí al final de cada conte uns versets moralitzants, de collita i intenció pròpies.
A més, és clar, quan pensem en els contes populars hem d’entendre que són reflex d’un temps passat molt sòrdid, en què les condicions de vida de la gran massa que conformava la societat eren dures, brutals i plenes de violència. Evidentment, tot això també s’emmirallava i es manifestava en aquestes històries orals.
Quines versions escollir?
No totes les versions valen! A partir de que l’escriptura va fixar aquestes històries que havien corregut vives sota la pell de cada oradora, van anar transmetent-se unes versions concretes i un nombre limitat. A partir dels primers reculls, els escriptors les han reelaborat i modificat, seguint el gust del seu públic, lligat a ’una societat i una cultura en concret. Amb això què volem dir? Que val la pena anar a buscar versions “autèntiques”, properes a les originàries. Us recomanem alguns reculls de contes populars. Us animem a buscar-les i comparar-les amb les històries que recordeu. Quines us explicaven de petits? Quines expliqueu als petits de casa?
Perrault, Charles. Cuentos de hadas. Barcelona : Alma, [2019]. | |
Grimm, Jacob : Grimm, Wilhelm. Los Cuentos de los Hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados : primera edición de 1812 : la versión de los cuentos antes de su reelaboración literaria y moralizante. [Madrid] : La Oficina, [2019]. Edició d’Helena Cortés Gabaudan. | |
Grimm, Jacob : Grimm, Wilhelm. Les millors rondalles dels germans Grimm. Barcelona : Combel, 2007. | |
Grimm, Jacob : Grimm, Wilhelm. Rondalles de Grimm . Barcelona : Joventut, DL 2013. | |
Contes populars catalans. Barcelona : Baula, 2004. | |
Herreros, Ana Cristina. Libro de monstruos españoles. Madrid : Siruela, cop. 2008. |