I què us sembla si ara fem una rotllana i parlem del personatge més ferotge i malvat? D’aquell que condensa com cap altre totes les pors infantils.
Sabeu a qui ens referim? Exacte, el més pelut, temut i astut… El llop!
Aquesta figura apareix en molts contes populars i sobre ell se n’ha escrit molt. Aquí no descobrirem res que no s’hagi dit ja, només refrescarem algunes idees per tenir ben present de qui es tracta i per saber-ne aprofitar tot el seu potencial.
El paper del personatge del llop
El llop és un personatge que, com tots els altres personatges dels contes populars, compleix una funció dins del relat. Ell encarna la foscor, simbolitza el mal i els perills, és per això que veiem com desperta la por a les criatures. Bé, més que despertar, diríem que activa la por que ja hi ha en elles. I el fet de sentir por és consubstancial a l’ésser humà i en especial, a la infantesa. Per això, pensem que aquelles rondalles que ofereixen el personatge malvat del llop tenen un gran poder amagat, en potència: permeten als infants elaborar, sentir i transitar per les seves pors. I el que és més important, els permet fer-ho amb seguretat, al costat de l’adult que l’estima, li ofereix aquella història i l’acompanya a través d’ella. Aquesta és la interessant tesi que defensa i exposa amb exemples concrets la mestra i terapeuta Eva Martínez Pardo a Sota la pell del llop. Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals (Barcelona : Graó, 2017).
Desfem la típica figura maligna del llop
Per això, la idea clau seria: primer, donem a conèixer a les criatures històries on el llop fa de llop, aprofitem bé la riquesa i la potència que té la seva figura! I després, un cop conegut, oferim-los bones històries que juguen, subverteixen i capgiren el personatge! Que n’hi ha de moltes i molt divertides, però només si els infants tenen una base sòlida, clara, de qui és i què representa el llop es podran entendre aquestes altres històries i podran riure de la gràcia que proposen, no creieu?!
Una bona selecció per riure amb el llop
Abans de desfer la rotllana compartim alguns títols per remenar les biblioteques i amarar-nos bé del llop ferotge…, i de tots els altres llops, també!
Animals populars. Contes del llop (Barcelona : La Galera, 2011) – Un bon títol per aproximar-nos a la figura del llop. Aplega 4 rondalles ben conegudes, on el llop fa de llop: “Les cabretes i el llop”, “El llop, el garrí, l’ànec i l’oca”, “Els tres porquets” i “La Caputxeta Vermella”.
Lobo d’Olivier Douzou (México : FCE, 1999) – Petit gran àlbum amb sorpresa final que tot ho capgira. I que arrencarà somriures a tots! És aquest un bon conte per apropar-nos a aquestes altres cares del llop i começar a jugar amb ell.
Et menjadé! de Jean-Marc Derouen (Madrid : Kókinos, 2013) – I què passaria si ens imaginem que el llop, enlloc de parlar amb fermesa i veu de tro, té un petit problema de dicció?
Voleu seguir rient?
Aquí teniu dues històries tremendes de Geoffroy de Pennart:
El llop ha tornat! (Barcelona : Corimbo, 2004)
El lobo sentimental (Barcelona : Corimbo, 2013)
Ah, i un altre autor a conèixer és Mario Ramos! Té diversos títols molt divertits, que juguen també a parodiar el caràcter i tot el què la tradició atribuex a la figura del llop:
El més astut (Sant Joan Despí : Corimbo, 2012)
Sóc el més fort! (Barcelona : Corimbo, 2002)
y el más guapo (Sant Joan Despí : Corimbo, 2007)
La figura del llop atrau a totes les edats, no és cosa exclusiva del petits. També per a les comunitats de mitjans i grans trobarem bones obres que reflexionen sobre la funció del llop i imaginen la mirada d’aquest personatge, el seu punt de vista en tot plegat… Aquest és només un tastet de qualitat:
La auténtica historia de los tres cerditos de Jon Scieszka (Barcelona : Thule, 2007) – Àlbum que parodia majistralment el conte popular.
Gola de llop de Fabián Negrín (Barcelona : Thule, 2005) – Un àlbum me-ra-ve-llós, rotund, amb text i il·lustracions poètics i fantasmals.
La veritable història del llop de Nathalie Pons (Barcelona : Barcanova, 2016) – Relat que revela l’autèntica, la verdadera i definitiva veritat del llop.
Entre bram i udol
la rotllana hem resolt; ara,
la rondalla és acabada,
i, si no és dolça,
doncs deu ser salada.
